El pare jugava a tennis cada dissabte. Amb el Paco. I les dones passaven la tarda al Zúrich, en tornar de missa. S'hi afegien les àvies i una tieta soltera, en total quatre Tresines i una Paquita (la dona del Paco, ha!). Una taula, cinc tallats i xerrameca. El pare deia que eren com periquitos perquè parlaven totes a l'hora i no s'escoltaven les unes a les altres!
Amb el patge reial del Corte Inglés |
Algunes vegades veia com una parelleta entrava al vàter, jo pensava "però què fan? si és molt petit l'espai!"... ai, quina innocència, eren els 70'! i jo era petita i hi havia coses que ja entendria quan fos gran, em deien les meves tresines...
Cap a les vuit el pare i el Paco venien a buscar-nos amb el cotxe. L'aparcaven allà al costat, en un aparcament on ara hi ha tot de botigues i una graaaan perfumeria. Jo me n'anava corrents amb ell, pagàvem l'aparcament, adéu tresines fins dissabte vinent i apa cap a casa. Què rebé que estava jo amb el pare!
Per al projecte de la Gemma (entrada anterior)
Bases:
Bases:
- Descripció:
projecte (de moment només és una possibilitat) de publicació d'un llibre amb
poemes, relats, il·lustracions, fotografies, reflexions, etc., en català, i
relacionats amb el Cafè Zurich de Barcelona.
- Qui hi pot
participar? blogaires.
- Com es
participa? es penja un post amb el títol genèric del projecte i el títol del
text/imatge en qüestió i es pengen aquestes "Bases". Es poden
presentar tantes peces com es vulgui.
- Fins quan es
pot participar? fins al 20 de novembre de 2014.
- Qui
selecciona? la selecció anirà a càrrec de l'editor.
- Qui ho
coordina? la Sílvia Teulats (Fent Punyetes), la Montse Aloy (Cantireta), la
Glòria Bosch (El que em passa pel cap), la rits (Vuit8ena), l'Helena Bonals (En
cada vers que has entès) i la Gemma Barberan (Truquem al Gegant del Pi?). Som
un grup obert, qui vulgui, s'hi pot afegir.
- Què passa si
l'editor decideix publicar el llibre? com que és un llibre col·lectiu i no
tenim massa experiència, s'aniran decidint els dubtes que sorgeixin sobre la
marxa.
- Què passa si
l'editor decideix no publicar el llibre? no passa res, ens ho haurem passat la
mar de bé projectant-lo!
Que rebonic, Glòria, i a més real, això va molt preuat! A veure si això t'anima a reobrir la paradeta de veritat, em faria il·lusió tenir-te com a usual blogger ;)
ResponEliminaPetonets i gràcies!!
Gràcies Gemma, és en bona part pel teu projecte que hem reobert la paradeta!!!
EliminaSi la infantesa és la nostra pàtria, al Zurich en vas viure una part. Els infants tenen els ulls a l'ànima.
ResponEliminaOstres que bonic!! Gràcies Xavier pel comentari!!
EliminaUn bon lloc per anar obrint els ulls.
ResponEliminaHa ha ha!! Si, encara que ningú m'expliqués què hi veia!! Ara sempre contesto les preguntes dels meus fills i si no en sé prou ho busco!!
ResponEliminaM'agrada molt com has recreat aquest record preciós, enhorabona, Glòria!!
ResponElimina